Budo és la via del guerrer que involucra totes les arts marcials Japoneses.

Realitza exploració a través de l'experiència directa i profunda, la relació entre l'ètica, religió i filosofia. La seva associació amb els esports és un desenvolupament molt recent, les escriptures antigues es concerneixen essencialment amb una forma particular de conreu de la ment i una reflexió sobre la naturalesa d'un mateix: ¿Qui sóc jo? ¿Què sóc jo?

En japonès, do significa la via. Com es pot seguir aquesta via? Com trobar-la? No és sols aprendre una tècnica, menys encara és una competència esportiva. Budo inclou arts tals com kendo, judo, aikido, i kyudo o tir amb arc; encara que el ideograma bu signifiqui aturar la confrontació. En Budo la idea no és el competir, sinó trobar pau i mestratge de si mateix.

Do, la via, és el mètode, l'ensenyament que et permet comprendre perfectament la naturalesa de la teva pròpia ment i tu mateix. És la via del Buddha, batsudo, que et duu a descobrir la teva pròpia naturalesa, despertar de l'enduriment de l'ego adormit (el petit jo, el "jo" limitat) i d'aquesta manera accedir a una personalitat major més completa.

A Àsia aquesta via s'ha transformat en la moralitat suprema i en l'essència de totes les religions i filosofies. El ying i el yang del I Ching, la "l'existència és res" de Lao Tsu, tenen les seves arrels en ella. Quin significat té això? ¿Com pots oblidar-te del cos i la ment, obtenir un esperit absolut, sense ego? Harmonitzar, unir el cel i la terra. La ment interior deixa les emocions i els pensaments passar, està completament lliure de l'ambient, l'egoisme desapareix. Aquesta és la font de les filosofies i religions d'Àsia. Cos i ment, l'intern i l'extern, fenòmens i substància, aquests parells no són ni dualistats ni oposats sinó que formen un tot no separat.

Canvio, qualsevol canvi, influencia tota altra acció, tota relació entre totes les existències, la satisfacció o insatisfacció d'una persona influeix sobre tota una altra persona, els nostres moviments i els d'altres són interdependents. "La teva felicitat deu ser la meva felicitat i si tu plores jo ploro amb tu. Quan estàs trist jo haig d'entristir-me i quan tu estàs feliç jo haig estar-ho també". Tot en l'univers està connectat, tot és osmosi. No es pot separar una part de la resta la interdependencia regna l'ordre còsmica.

A través de cinc mil anys de la història de l'Orient, els savis i filòsofs han fixat les seves atencions en aquest esperit, aquesta via, i l'han transmès. El Shin Jin Mei és un llibre molt antic, originalment xinès, en una part diu, shi dobu nan -- la via, la via més alta, no és difícil, però no deus prendre decisions. No has de tenir ni afecte ni desgrat. El San Do Kai (o interpretació de l'essència i fenòmens) diu similarment, "Si valores una sola il·lusió, arriba la separació, com entri la muntanya i el riu."

Una de les coses que significa Zen és l'esforç de practicar meditació, zazen. És un esforç arribar al plànol de pensament sense discriminació, consciencia més enllà de tota categoria, abraçant i transcendint tota expressió possible del llenguatge. Aquesta dimensió pot ser assolida a través de la pràctica de zazen i de Bushido. BUSHIDO La significació del kanji Bu, és "aturar la llança". Això té el sentit de cercar la no oposició, d'allí la insistència del mestre Funakoshi al passar de Jutsu a Do, de ser naturals, no anar contra la naturalesa i adequar-se a les seves lleis en pro de l'evolució de l'home.

Amb Budo tècnicament es canvia el "atac" per "no atac". En l'esport s'ensenya a obtenir la victòria. En Budo cal ensenyar el concepte de "perdre", la qual cosa no significa, ni de bon tros, deixar-se enganxar, aquesta qüestió constitueix una forma d'aprendre a transcendir de la victòria o de la derrota, superant l'egoisme, única forma de ser "un" amb l'oponent. A Japó existeix una expressió que diu "perdre és guanyar". En Budo quan es rep un cop s'ha d'agrair, ja que això duu amb si una ensenyament. Per a la competició cal fer reglaments i prohibir molts atacs perillosos, igual que en les maniobres militars, que posen regles en un espai determinat sense tenir en compte que en la guerra real no existeixen reglaments, ataquen per tots costats. En la competició posen molts reglaments, però en la lluita real és molt mes important i pràctic el que es prohibeix en aquest reglament. Si es pensa per darrera és una pèrdua de temps.

En la boxa es combat en una posició bastant alta perquè es prohibeix colpejar en les zones baixes. En competició, igual que en la boxa, com estan prohibits els cops baixos, canvia el tipus de guàrdia pujant-la, amb la confiança que res ens pot passar. Amb Budo, on el concepte és integral, la guàrdia canvia.

Si observem el Judo esportiu veiem que el combat comença per l'agafament, sense pensar en la possibilitat que s'ataqui abans, per tant no existeix l'estudi de ma-ai (distancia). En el Kendo, antigament es treballava en kokutsu-dachi. En l'actualitat i a causa de les regles esportives, la guàrdia ha pujat i ja no s'ataca a nivell gedan. Abans es copejava obliquament des del coll, amb la intenció de travessar el cos. En l'actualitat sols s'ataca al cap, utilitzant cops secs i sense actuar des del maluc. En el cas de tsuki, es cercava colpejar i penetrar en zones grans del cos, ja que era molt difícil colpejar en zones petites. Per la dificultat a protegir les cames s'estudiaven molt els atacs a les articulacions. En l'actualitat aquestes tècniques estan prohibides precisament per aquesta incapacitat de ser protegides.

En qualsevol esport, l'arbitre sols mira que es compleixi el reglament sense tenir el poder de decidir el vencedor, el que no passa en la competició, on l'arbitre pot decidir qui ha guanyat. Pot veure's que hi ha molta diferencia entre combat real i competició i això es tradueix en kamae (no sols la guàrdia física, sinó l'actitud). Kamae s'expressa en una forma que denota l'estat mental i l'actitud (nivell de ki) i si bé els cops de competició poden doldre, la seva finalitat no és la de desfer-se de l'adversari.

En realitat, plantejant-se la competició en termes de combat real, millor és rebre el cop envers posterioritat colpejar amb la idea de travessar. En aquestes circumstàncies no tenir por, deixar-se colpejar i entrar amb decisió.

De la competició a la forma real tot canvia.

(Mestre Genshin Hironishi)