Una mica de història Les arts marcials són milenaries, i existeixen evidències d'elles fa 6000 anys, però no hi ha dades una mica més clares fins fa uns 3000 anys. L'art de la lluita ja existia a l'antiga Grècia i a Roma, com també a la India i a la Xina. Concretament a la India existia un tipus de lluita anomenada Nata que significa 'algu que té el puny dur'. Fa uns 2600 anys el mateix creador del Budisme Zen, BODHIDARMA DARUMA, amb l'objectiu de d'ensinistrar i millorar fisica i mentalment fou el responsable d'introduir l'art del Chuan-Fa a la Xina. Durant el regnat de Wen, de la disnastia Chou es van sistematitzar els mètodes de lluita, aquests sistemes es pasaren de generació en generació a través de deixebles els quals van anar intrudoint millores fins arribar a tècniques molt refinades de l'actualitat. En aquest ùltim mileni és va evolucionar cap a dos estils el Shang Wu i el Shaoli, també atribuits a BODHIDARMA DARUMA. Més endavant, quan el rei d'Okinawa, Satto, es proclamà emperador de la Xina, va obrir les portes de la illa, i va permetre que la influencia de la Xina arribés allà, el Chuan-Fa fou uns del elements introduits però prenent el nom de Tode. El Tode a Okinawa es considera com una tècnica indigena de la propia illa, per bé que deriva del Cuan-Fa, si aprecien varies diferencies entre ells, la més destacada és la utilització en les tècniques de la mà oberta (Kaisho) en el Chuan-Fa i el puny (Taisho) en el Tode. Al 1477, el monarca de Okinawa Syoshin, va publicar el EDICTE DE NO ESPASES amb l'objectiu d'evitar revoltes populars. La població al veure's indefensa per aquest fet va reaccionar utilitzant eines de treball i sobretot entrenant-se en l'art del combat sense armes. Al 1609, després de la ocupació japonesa, com a mitjà d'autodefensa aquest estil de lluitar va evolucionar i crèixer d'una manera important, a partir d'aquí i ja al 1629 es van agrupar el Chuan-fa i el Tode sota el símbol 'Te' (parentesc més immediat del karate modern) el qual estava prohibit ja que comportava una extremada violència i era mortal. En aquest moments aquest art ja havia sofert uns grans canvis, i a partir d'aquí ja es coneixen una sèrie de mestres importants. I no fou fins a finals del 1800 i començaments del 1900 que es va establir el Okinawa-te a les escoles secundaries i al cos de policia de la illa. I precisament fou el mestre Ginchin Funakoshi qui al 1904 l'introdueix oficialment a les escoles públiques. I també es canvia la paraula Okinawa-Te per Karate-Do. El mestre Funakoshi fou qui va introduir el Karate-Do a la resta del Japó al 1916 i a occident al 1953 concretament als EEUU. A partir d'aquest moment la llavor del Karate-Do creix molt ràpidament a Occident, i als anys 60 aquesta disciplina arriba a Europa i a Catalunya, de la mà de grans mestres deixebles del mestre Funakoshi.