La història oficial de Shotokan comença el 1 d'abril de 1922 quan el mestre Gichin Funakoshi inicia la seva primera classe en "L'Escola Normal Superior per a Homes" a Tokio. Funakoshi va establir les seves primeres classes en el "Tabata Popular Club", que en realitat era un club social on els nous intel·lectuals educats es reunien. A pesar de l'interès, aquesta classe social no tenia ni la capacitat física ni la disciplina suficient per entrenar en forma seriosa.

Funakoshi es va veure obligat a mudar les seves classes a un dormitori per alumnes a l'àrea de Suidobata a Tokio. Va ser aquí on es va establir el seu primer i veritable club de karate. Hoan Kosugi, un artista que anteriorment havia ajudat al mestre en el Tabata Popular Club, va convèncer a Funakoshi perquè edités un llibre, del qual ell li dissenyaria la portada. En ella va posar el Tigre del Mestre Funakoshi i el va titular: "Ryu Kyu Kempo: Tode", editant-lo a Bukyo - Sho al novembre de 1922. AL finalitzar el 1924 se li va demanar al mestre Funakoshi instruir a un petit grup d'estudiants de Keio. El Sensei va acceptar la invitació, amb el complet recolzament dels líders de la Universitat. Aquest va ser el primer club universitari de karate a Tokio i existeix fins els nostres dies. Posteriorment es va desenvolupar la idea dels clubs universitaris de karate, existint avui en dia més de 300 clubs que estan vinculats a les diferents escoles de Japó. Van ser aquests clubs els que van generar la columna vertebral del karate japonès i van tenir gran importància en l'expansió d'aquest art marcial.

A partir d'aquesta pedrera universitària, Funakoshi va formar una prestigiosa avantguarda d'alumnes entre els que destacaven noms com Obata, Mykami, Matsumoto, Otake i Ohtsuka. Al 1927 van començar a sorgir discrepàncies entorn del sistema d'ensenyament, particularment amb el jiyu-kumite (combat lliure). Va ser necessari introduir nombroses innovacions per assegurar l'èxit i ràpida difusió del karate. Pel que Yoshitaka Funakoshi (fill de Sensei Gichin Funakoshi) va ajuntar a un grup d'estudiants per entrenar amb ells i es van llançar completament lliurats al desenvolupament del karate.

Sota el lideratge de Yoshitaka es van gestar grans canvis entre els anys 1930 i 1935, principalment en kumite. Primer va desenvolupar gohon kumite (combat a cinc passos), on el l'atacant realitza cinc atacs seguits en avançar i el defensor els bloqueja retrocedint amb un contraatac en l'última defensa. Al 1933 estructura el kihon ippon kumite (combat a una tècnica), a l'any següent, el jiyu ippon kumite, acabant amb el jiyu kumite, establert al 1935. En aquest moment es va decidir establir un Dojo Central (Hombu Dojo). El 29 de gener de 1936 Gichin Funakoshi va inaugurar personalment el Dojo a Tokio, al que va anomenar Shoto-kan. Kan significa lloc, Shoto és el pseudònim que Funakoshi utilitzava per a signar els seus poemes (shoto és literalment: "ondulació dels pins sota el vent"). En aquest mateix any, Gichin Funakoshi va publicar un nou llibre, en el que va incloure el desenvolupament que Yoshitaka havia aportat. El llibre es va anomenar "Karate-do Kyohan". Va quedar clar que era un sistema de karate japonès completament nou. Gichin Funakoshi va utilitzar un nou ideograma per escriure "kara". L'antic ideograma podia llegir-se com "Tang", en directa referència a la dinastia xinesa d'aquest mateix nom. Des del dia de la publicació, l'antiga denominació: "Tècnica de mans Xineses", es va modificar a: "La via de les mans buides", com se'l coneix avui.

Al 1941 Japó arriva la Guerra, molts dels alumnes més antics se'n van anar al servei militar i no van tornar més. Durant un bombardeig a Tokio va ser destruït el Dojo Shoto-kan. AL finalitzar la guerra, al 1945, mor Yoshitaka per tuberculosi. El general McArthur, de les Forces Armades Nord-americanes, va prohibir l'entrenament del karate-do i totes les altres arts marcials japoneses, i encara que algun entrenament es va realitzar d'amagat, el desenvolupament del karate-do es va aturar.

A poc a poc els alumnes de Gichin Funakoshi van tornar a Tokio. Es va començar a discutir com s'alliberaria el karate-do de la prohibició i com es realitzaria la reconstrucció del Dojo. L'home que va aconseguir això va ser Masatoshi Nakayama, qui havia arribat a conèixer molt bé la cultura xinesa i gràcies a això va poder convèncer al Ministre d'Educació perquè informés que el karate-do era en realitat un esport de boxa xinesa i que difícilment havia de ser inclosa entre les altres arts marcials japoneses. Els burócrates es van convèncer i van aixecar la prohibició al karate-do. D'aquesta manera aquest va sert l'únic art marcial que es va permetre practicar després de la guerra.

Isao Obata va unificar els antics clubs universitaris i els dojos privats en una sola organització, que va rebre el nom de Japan Karate Association (JKA), al 1949. Gichin Funakoshi va ser nomenat Primer Instructor Cap, Isao Obata va ser nomenat Director i Kichinosuke Saigo com a President de l'Organització. Al 1951 la Força Aèria Nord-americana va instituir un programa d'entrenament d'arts marcials. Van enviar els seus instructors d'entrenament físic al Kodokan a Tokio, per a la instrucció en judo, karate, aikido i altres arts. Karate es va ensenyar sota el lideratge de la JKA, comptant amb Nakayama, Obata i Kamata.

El problema amb això era que les persones que havien tingut un entrenament limitat en karate-do, van tornar als Estats Units d'Amèrica i van començar a ensenyar un estil propi. A mitjan els 50 hi havia més de 200 versions que es feien dir estils de karate, moltes d'elles conduïdes per persones amb poc entrenament. Així que Masatoshi Nakayama, sota la direcció de Funakoshi, va crear el Programa d'Entrenament d'Instructors per assegurar la instrucció de qualitat del veritable karate-do. A partir d'aquest programa es van enviar instructors per tot del món per estendre el karate-do de la JKA, conegut com "Shotokan".


Característiques :

Aquesta és la primera escola de karate totalment japonesa. ElShotokan és radicalment diferent dels dos predecesores d'Okinawa. Les seves postures es van fer més llargues i baixes, amb una èmfasi més gran sobre la generació de potència mitjançant la contracció muscular.

Bàsicament gairebé tots els moviments de Shotokan són executats en línies directes movent-se cap a davant o cap endarrere. Gichin Funakoshi fou també un gran creador i exponent de kates, per això el Shotokan fa gran èmfasi en elles. Els karatekas poden moure's de manera lleugera amb un centre de gravetat relativament elevat, però en el moment de colpejar adopten una postura baixa bastant forta. En conclusió, l'estil Shotokan es caracteritza per la solidesa de les posicions (posicions baixes), potència, i treball de maluc.